La voluntat d’acollir a Catalunya i les seves fronteres

Durant els darrers dos anys, milions de persones han arribat a les fronteres d’Europa fugint de la guerra, de la fam i de la misèria; buscant refugi i l’oportunitat de tenir una vida normal. Catalunya, que depèn de l’Estat en polítiques d’asil, ha manifestat en diverses ocasions la seva voluntat d’acollir persones refugiades a través de mobilitzacions i d’accions de sensibilització. La Generalitat es va comprometre a acollir 4500 asilats, però fins el moment només n’ha acollit 401, un 33% del que havia promès.

Un refugiat és, segons la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut dels Refugiats, tota aquella persona que “a causa de temors per ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinència o per formar part d’un determinat grup social o tenir una determinada opinió política, es troba fora del seu país i no pot acollir-se a la protecció d’aquest”. Segons explica CEAR, aquestes persones refugiades tenen un perfil jove, cosa que coincideix amb la xifra donada fa unes setmanes pel Fons de les Nacions Unides per la Infància, en què es deia que aproximadament hi ha uns 25.000 nens refugiats a Europa esperant l’asil, molts dels quals, es troben separats de la seva família.

FireShot Capture 5 - Situació dels refugiats el 2014 a nive_ - https___e.infogr.am_situacio_dels_r
Infograma. Per veure més informació, fes click sobre el gràfic. Font: Trefugi

A finals de 2014, hi havia més de 60 milions de persones desplaçades del seu país, de les quals més de 19 milions eren considerades refugiades. D’entre elles, 38 milions es trobaven encara a la frontera del seu país i quasi 2 milions estaven a l’espera de rebre protecció internacional, segons dades d’ACNUR. Actualment, una de les regions on hi ha un nombre més elevat de desplaçats és al Pròxim Orient, com a conseqüència dels diversos conflictes existents, com són el palestí o el sirià. L’any 2016, la guerra de Síria ja havia provocat l’exili de més de cinc milions de persones, la meitat de les quals es troben ara a Turquia.

El programa estatal d’acollida

Davant d’aquesta situació, l’any 2016, l’Estat espanyol, així com altres països europeus, es va comprometre a acollir 17.337 persones refugiades, però fins el moment només n’han arribat 1.304, és a dir, un 7,52% d’elles. Catalunya, per part seva, es va oferir a acollir 4.500 asilats en 45 municipis diferents, però avui dia només té 1200 places disponibles, de les quals només n’ha ocupat 401, el que representa un 33% del que havia promès.

FireShot Capture 4 - Numero de Refugiats procedents de l'Or_ - https___e.infogr.am_numero_de_refug
Infograma. Font: Trefugi

En Wail és una d’aquestes 401 persones. Ell va néixer a Síria i, quan va complir la majoria d’edat, se’n va anar a viure a les muntanyes perquè li feia por que el reclutessin a l’exèrcit: ell no volia convertir-se en un assassí i sabia que es veuria obligat a ser-ho si el reclutaven. Quan duia poc més de dos mesos amagat, va decidir tornar a casa per veure la seva família i es va trobar que un dels seus germans havia mort i l’altre havia estat detingut. La seva mare estava molt espantada i no volia perdre el seu darrer fill, així que va reunir tots els diners que va poder perquè pogués escapar, de forma il·legal, i pogués tenir una oportunitat. Ara es troba aquí, a Catalunya, a un alberg situat a Berga i gestionat per la Creu Roja.

La Creu Roja és l’entitat que s’encarrega de la gestió del programa estatal d’acollida i d’integració de les persones refugiades. Entre altres, cobreix les diverses necessitats que aquestes puguin tenir, principalment en temes d’allotjament, manutenció, atenció sanitària (física i psicològica) i formació durant els mesos que dura el procés d’acollida.

El programa estatal es desenvolupa en un període d’entre 18 i 24 mesos, depenent del grau de vulnerabilitat del sol·licitant, i contempla la integració en tres fases. En la primera, que té una durada d’entre sis i nou mesos, les persones refugiades s’allotgen en centres d’acollida gestionats per les ONGs, on se’ls cobreixen les necessitats bàsiques, com l’alberg on viu en Wail, i se’ls adjudica la tutela corresponent per tal de tramitar les seves peticions i resoldre les seves situacions legals. En la segona fase, d’entre sis i onze mesos, el pressupost del programa assumeix el lloguer d’un pis sol·licitat pel refugiat, mentre aquest s’incorpora al sistema educatiu, sanitari i social. Finalment, en la tercera i última fase, que té una durada d’entre quatre i sis mesos, es preveu l’autonomia del sol·licitant, de manera que només rep ajudes econòmiques esporàdiques.   

La Shabibi, és una jove afgana que viu a Barcelona amb el seu fill Amir Marc. Ella va venir a Catalunya després d’haver passat per Grècia i per Turquia, on encara s’hi troben el seu marit i la resta dels seus fills. Durant les primeres setmanes va estar vivint gràcies a l’ajuda d’algunes voluntàries fins que va accedir al programa estatal gestionat per la Creu Roja, a través del qual li van assignar-li un pis a la Casa Bloc de Sant Andreu. Es tracta d’un edifici que la Generalitat de Catalunya va cedir a ACCEM, Creu Roja i CEAR per acollir a les persones sol·licitants d’asil i participants del programa estatal d’acollida.

A la pràctica aquest programa presenta unes grans mancances que ni l’Estat espanyol ni la Generalitat han intentat corregir, i és que la majoria de sol·licitants d’asil que hi ha a Catalunya, així com a la resta d’Espanya, arriben a la tercera fase sense haver trobat feina, factor que impossibilita que puguin pagar el lloguer del seu pis i que els posa en greu risc d’acabar al carrer. A la Casa Bloc, una tercera part de les 140 persones que hi viuen, es trobaria en aquesta situació. De fet, a finals d’abril, els habitants de l’edifici del barri de Sant Andreu, van difondre una carta alertant de l’ultimàtum que havien rebut per part del ministeri per abandondar l’habitatge abans del mes de maig.

24240007.jpg
La Shola a la Casa Bloc. Fotografia: Trefugi

Un altre punt dèbil d’aquest programa és el poc seguiment que reben les persones refugiades un cop superat el període d’acollida establert. Moltes d’elles, com la Shola, es troben desemparades a una ciutat que no és la seva, on es parla un idioma que no coneixen i on no tenen res ni ningú. Ella va arribar fa nou anys a Barcelona amb les seves tres filles i el seu marit, qui estava amenaçat de mort per problemes polítics al Pakistan. Al principi, va rebre ajuda de diverses organitzacions, però quan el seu marit va trobar feina, va deixar de rebre-la. Fa un parell d’anys es va divorciar i es va quedar sola, amb tres filles menors d’edat, sense estudis i sense feina. A partir d’aquí, va haver de demanar la Renta Activa d’Inserció (RAI), una ajuda de l’estat espanyol que avui dia segueix rebent, i que li serveix per a cobrir les seves necessitats bàsiques, tot i seguir en una situació econòmica força precària.

El repartiment dels refugiats es fa en funció de les places disponibles, sense tenir en compte la xarxa d’acollida que existeix ni les necessitats d’integració de cada persona.

imgp0010.jpg
Una de les entrades a la Casa Bloc. Fotografia: Trefugi

Un altre dels problemes que presenta el sistema d’acollida és la poca coordinació que hi ha entre l’Estat i les Comunitats Autònomes. El repartiment dels refugiats es fa en funció de les places disponibles, sense tenir en compte la xarxa d’acollida que existeix ni les necessitats d’integració de cada persona. Segons la Patrícia Martorell, fundadora de l’associació ‘Cuidando’, “hi ha refugiats que ara viuen a la Casa Bloc, però que quan els hi facin l’entrevista d’asil els poden enviar a Toledo, per exemple. La decisió és del govern central, i molts cops no té en compte tot el que ja s’ha construït aquí”. A més, tal com explica Pablo Peralta, responsable de Participació i Sensibilització de ‘Barcelona, ciutat refugi’, “moltes vegades l’Estat avisa de que arribaran refugiats a Barcelona amb només 72 hores d’antelació”, factor que dificulta la preparació de la ciutat.

La Patrícia també ha posat sobre la taula els problemes d’integració que pot generar el fet d’agrupar a totes les persones sol·licitants d’asil en un mateix edifici, ja que “el que s’acaba produint és un gueto que no ajuda a la integració de les persones immigrants”.

Catalunya vol acollir

Tot i els problemes i les carències que presenta el programa d’acollida i la complicada situació que viuen els refugiats que arriben a Catalunya, han estat destacables les mobilitzacions i les accions de sensibilització que han tingut lloc arreu del territori català.

El 18 de febrer d’aquest mateix any, Barcelona va acollir una multitudinària manifestació en favor dels refugiats convocada per la campanya ‘Casa nostra, casa vostra. Fins a 300.000 persones, segons l’organització, van omplir la Via Laietana per demanar la lliure circulació de persones sota el lema “prou excuses, acollim ara”. Aquesta petició va anar dirigida cap a Europa i cap a l’Estat, perquè compleixi amb els compromisos que va adquirir en matèria d’acollida; però també cap a la Generalitat, perquè “deixi de dir que això és un tema de Madrid”, segons va declarar en diferents mitjans la portaveu de la campanya, Adriana Cabeceran, “perquè hi ha marge per fer coses”.

IMG_20170218_171342
Manifestació de ‘Casa Nostra, Casa Vostra’ el 18 de març de 2014. Fotografia: Olaya Marín

Justament en aquesta línia va anar el Gran Concert per a les persones refugiades, que s’havia celebrat una setmana abans al Palau Sant Jordi, i que va comptar amb la presència de més de 15.000 persones i amb artistes de renom, com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat o Manolo García. Durant l’acte, el periodista Jordi Évole va carregar contra els polítics catalans, molts d’ells allà presents, dient que, a parer seu, l’acollida de persones refugiades no és un problema de competències: “sabem que alguns de vosaltres lluiteu per aconseguir que això no sigui així. Però altres us refugieu i dieu que és un problema de competències. Jo crec que aquest no és només un problema de competències, és un problema d’incompetències.”

“La Generalitat no ho pot fer tot, però alguna sí que pot fer”

La Generalitat de Catalunya, no obstant això, s’ha aferrat en la negativa del govern espanyol a autoritzar l’acollida de persones refugiades a Catalunya. És a dir, rebutja acollir refugiats a través d’un programa propi més ambiciós sense l’autorització de l’Estat. És per això que les mesures empreses per la Generalitat es basen en l’ajuda a les persones que arriben a Catalunya a través del Programa Estatal. Així, al gener, la Generalitat va posar en marxa el Programa Català de Refugi, que s’hauria d’haver començat a executar a finals d’aquest mes.

El programa, que s’ha planejat per una durada de 12 mesos, es basa en el model canadenc de mentoratge per ajudar a les persones refugiades a aprendre la llengua, a construir vincles socials i a inserir-se al món laboral. A més, els hi cobreix les necessitats bàsiques de subsistència, com són l’habitatge, l’alimentació, la roba, els medicaments i les despeses derivades de l’escolarització obligatòria dels seus fills. Es tracta, però, d’un programa que encara es troba en les fases pilots inicials i, per tant, encara no és una realitat.

Carles Darder, de la plataforma ‘Stop Mare Mortum’, coincideix amb l’Adriana Cabeceran en el fet que “la Generalitat no ho pot fer tot, però alguna sí que pot fer”. Denuncia que “hi ha persones que se’ls hi ha acabat el programa d’acollida i estan dormint a caixers” o que se segueixin tancant immigrants al CIE: “com es pot penjar una bandera que posi ‘welcome refugees’ i seguir fent batudes de manters?”

Darder recorda que els polítics “poden fer coses”, però que “nosaltres també els hi hem de demanar que les facin”. El membre de ‘Stop Mare Mortum’ critica que la societat demani acollir, però que segueixi votant a partits de dretes, els quals “no gestionen polítiques socials”. De la mateixa manera, Jordi Tur, activista i un dels impulsors de la iniciativa ‘Grito por los refugiados’, ha criticat que “a vegades esperem molt de la part política, que no està fent res, mentre els ciutadans ens hi podríem implicar una mica més.”

Barcelona, ciutat refugi

Des de setembre del 2015, Barcelona està duent a terme el pla ‘Barcelona, ciutat refugi‘, una iniciativa que pretén dotar la ciutat d’un model integral d’acollida, propi i permanent. Barcelona es vol preparar per acollir als possibles refugiats que arribin a la ciutat i per proveir-los els serveis necessaris, exigint un compliment dels drets humans per part de tots els països. Tal com explica el Pablo Peralta, responsable de Participació i Sensibilització, el pla segueix dues línies de treball “el vessant polític, que consisteix en promoure, denunciar i reclamar que els refugiats puguin venir per vies segures i exigir a l’Estat espanyol una política de protecció arreu del món més real; i el vessant internacional, aprofitant que Barcelona és una ciutat rellevant, participar en fòrums europeus per reclamar competències i recursos per la gestió d’aquesta realitat”.

Barcelona està duent a terme el pla ‘Barcelona, ciutat refugi’, una iniciativa que pretén dotar la ciutat d’un model integral d’acollida, propi i permanent.

L’any 2016, el Pla va destinar un total de 700.000 euros a l’atenció i acollida de persones refugiades a Barcelona, és a dir, el 51,1% del pressupost total del pla. Dins d’aquesta part, es va destinar el 45,1% a l’allotjament d’emergència, el 33,3% al SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) i el 21,6% al Programa Nausica, que ofereix un servei d’allotjament temporal i un seguiment social integral fins que les persones sol·licitants d’asil puguin aconseguir una certa autonomia. El 25,6% restant del pressupost, va anar a actuacions de cooperació internacional i, la resta, a la sensibilització i educació per al desenvolupament. En total es van destinar 1.366.010 milions d’euros.

Un dels serveis que s’han vist reforçats és el del SAIER. Encara que Barcelona compta amb aquest servei des de 1989, l’Ajuntament va incrementar el seu pressupost l’últim any en més d’un 50%, per tal de poder oferir més allotjament temporal, assessorament jurídic, traducció i interpretació i altres ajuts que puguin ser necessaris.

El pla ‘Barcelona, ciutat refugi’ ha posat en marxa el programa de col·laboració ‘De ciutat a ciutat’, el qual proporciona assistència experta en projectes municipals, concretament en aquelles poblacions on la densitat de població refugiada pot ser més elevada. Aquest programa pretén, de nou, confrontar el bloqueig dels estats a través de la cooperació entre les ciutats.

Procés legal contra l’Estat

Tot i els esforços dels governs locals de Catalunya, que estan duent a terme diverses activitats de pressió i el disseny de plans d’acollida viables, les decisions finals segueixen sent del govern de l’estat espanyol. Aquest, segueix ignorant les peticions d’asil i no compleix la reubicació de refugiats que li va assignar la Unió Europea i que es va comprometre a complir.

La plataforma ‘Stop Mare Mortum’ ha iniciat un procés legal contra el govern central per haver incomplit el compromís d’acollida

A quatre mesos d’arribar al límit per acollir a aquestes persones, la plataforma ‘Stop Mare Mortum’, juntament amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona, ha decidit iniciar un procés legal contra el govern central per haver incomplit el compromís d’acollida. La plataforma ha instat al govern a acollir els refugiats assignats, essent la primera iniciativa que es presenta a nivell espanyol i europeu respecte aquest tema. Ara, el govern espanyol té fins al 21 de juliol per resoldre la situació, i si no ho fa, ‘Stop Mare Mortum’ està decidit a anar més enllà.

Enllaços d’interés

160.000 nens refugiats sense família
Catalunya tornarà a sortir a carrer pels refugiats
El Govern rebutja acollir refugiats sense l’autorització de l’Estat
De quan els refugiats érem nosaltres
Competència i incompetències de Catalunya
La Generalitat ja té 1.500 aspirants a mentors de refugiats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s